Bona tarda a tots,

sóc en Joan de Haro (el pare de la Norma i marit de la Karin) pels qui no em conegueu.
Aquest any problemes amb la meva agenda han fet que no m'hagi pogut involucrar en el teatre com havia fet altres anys, això ha fet que tan ahir com avui hagi pogut jutjar objectivament la vostre feina. Sé de l'esforç de tots i totes, ho he viscut en la meva pròpia casa amb la Karin cosint vestits fins la matinada i amb un pastís gegantí que ocupava part del saló de casa meva, sé del grau de dedicació de tots vosaltres i de l'esforç que hi heu destinat i em consta que en general hi ha hagut bon rotlle i bon enteniment.

Així que no puc més que felicitar-vos, ha quedat un espectacle magnífic a quí més d'un li ha fet saltar una llagrimeta (és que sóc molt sensible), tinc la sensació que avui ha estat la millor de les que he vist fins ara.

Per altre banda també vull fer un reconeixement especial a la Marta Ruíz (la supermarta), sempre està disposada a ajudar a col.laborar, i sempre ho fa de forma desinteressada i amb aquell ampli somriure, tenim molta sort de que sigui mestre dels nostres nens.

Us adjunto també el text de la presentació que he escrit per la presentació de l'espectacle (per si no m'heu pogut escoltar), espero, amb les meves paraules haver fet justícia al vostres esforços.

Moltes gràcies.


Benvolguts pares, mares, avis, avies, tiets, tietes, germans grans, germans petits,director de l’escola el P. Funes i amics en general:

Benvinguts un any més a la representació de teatre portada a terme pels més petits d’aquesta casa.

Desde que em van demanar que fes la presentació em preguntava quina era la cosa que amb poques paraules pogués definir la feina que durant mesos, mares i pares han portat a terme i que ara veureu concentrada en només una hora.

Pensava en l’esforç que han fet grans i petits,
en la dedicació, en les hores que algunes mares han hagut de treure´s de no se sap on per cosir disfresses, pintar decorats, empescar-se coreogràfies, etc

Pensava en la paciència d’haver de conduïr un grup de menuts que la única cosa que volen és jugar…

Pensava en moltes coses.

Finalment vaig pensar que el que millor definia tot el que avui veureu és la paraula il.lusió, el diccionari la defineix com engrescament que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa, però si de veritat voleu veure el que és la il.lusió només us demano una cosa mireu atentament la cara i els ulls dels petits artistes i hi trobareu il.lusió.

Esperem que disfruteu de l’espectacle i aplaudiu-los fins que us facin mal les mans perquè us asseguro que s’ho mereixen tant els organitzadors coms els nens i nenes.

Moltes gràcies.